Fins a finals dels segle XIX, el joc havia estat associat a l'entreteniment i la diversió. Des d'un punt de vista pedagògic això canvia gràcies al moviment pedagògic de l'Escola Nova en què el joc esdevé eix clau com a metodologia d'aprenentatge. El joc fou introduit a l'escola quelcom més que una diversió o un entreteniment, els educadors van intuir que el joc tenia un potencial molt important. A través del joc es pot aprendre, es desenvolupen destreses, habilitats, estratègies... En definitiva, ningú discuteix que es pot aprendre jugant. Per tant, si ningú rebutja la potencialitat educativa del joc, per què es rebutja el paper dels videojocs com a element d'interés educatiu?
La vida cotidiana del nois i noies d'avui en dia està clarament inundada per tot tipus de tecnologies. Si preguntem a qualsevol jove quin va ser el primer contacte amb la informàtica i les Noves Tecnologies, segurament ens respondrà que mitjançant els videojocs. En l'àmbit educatiu no podem estar al marge que els videojocs tenen un lloc important en la seva realitat diària i forma part important dels seus interessos.
Tanmateix, els videojocs són una eïna que no podem ignorar, sinó que hem de conèixer i aprofitar el seu ampli ventall de potencialitats pedagògiques que anirem descobrint durant la sessió.
Fa 6 anys
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada